Sobre nosaltres

Esconxuro Tasca Galega

A Esconxuro Tasca Galega, com bé diu el nom, som una tasca! No som ni una marisqueria, ni un bar, ni un restaurant: una tasca!

Una vegada això ha quedat clar, heu de saber que obrim tots els des de l’any, fins i tot els festius! Quan entreu, us saludarem i buscarem una taula per a vosaltres.

Quan compartim un àpat amb els clients heu de saber que darrere de les nostres creacions hi ha esforç, constància, dedicació i afecte. Volem que cada mos sigui una satisfacció. Ens acompanyes?

L’Esconxuro Tasca Galega és una tasca! On busquem la proximitat en el tracte amb els nostres clients sempre oferint el nostre respecte i la qualitat en els nostres productes.

És un espai on compartir els moments i el menjar. Així que us invitem a gaudir d’aquesta experiència i que trieu els vostres plats pensant en que tots ells aniran en el centre de la taula per fer una experiència rodona i compartida.

A punt per a ser degustades, us presentarem les tapes de temporada i els vins rotatius i, si no us voleu entaular, sempre teniu l’opció de seure a la barra. Què pots menjar? Doncs una mica de Galícia! Carn, peix, marisc…i molt més!

Darrere de les nostres creacions hi ha esforç, constància, dedicació i afecte. Volem que cada mos sigui una satisfacció. Ens acompanyes?

El nostre Equip

TONY

El gallec i Propietari

A casa hi podia faltar de tot menys el menjar! Menjar a casa era un regal i una celebració que allargàvem fins tard acompanyats de la família, els orujos i les histories a la vora del foc. Jo, sóc d’un petit poblet de l’interior de Galicia… poblet no! “Aldea” on hi ha més horreos que cases i que si parpelleges quan hi estàs a punt d’arribar te la passes de llarg. Les verdures, les carns i els licors sempre eren casolans, amb el gust de la terra i de la pluja. Els dies festius sempre cuinàvem “polbo a feira” que prèviament espantàvem picant a una pedra i rentàvem a l’aigua que brollava d’una font del mig del camp. Olla de coure i llorer.

I el peix… el reservàvem pels dies que viatjàvem fins a Vigo. Aperitiu d’ostres a la Pedra i el peix sortit de les barques de les Ries. Sempre tot sense llimona, que al mar no n’hi ha pas de llimones.

 

Això és el que he volgut portar a Girona. Tot menys les pluges. I el que m’agradaria que visquéssiu a la Tasca. Saudiña!!!

LAURA

La catalana

El plaer de les petites coses.

Que et saludin a l’entrada amb un somriure, que procurin el benestar durant tota l’estada a la Tasca amb un tracte formal però afable reconforta i son petits plaers que inconscientment trobem a falta quan no ens els donen. Aquest va ser un dels detonants que van crear la TASCA. Voliem crear un espai de trobada on la proximitat, la calidesa i la qualitat tan de tracte com de producte fossin els protagonistes de cada àpat.

Encara recordo el dia que oferíem “Amanida de tomata mascle”… els riures de tota la sala es contagiaven a mesura que anava oferint el plat: – I què passa amb les femelles? Es va iniciar un diàleg sobre la qualitat del producte i com podríem saber el gènere d’aquella fruita… Genial! Un moment per recordar….

També recordo el dia que vam rebre un pop més gran que jo… i això es dir! Com hi cabria a l’olla? Sobre una escala el vaig posar dins, i sí!, hi va cabre i estava boníssim.

Triem, olorem, provem, ens divertim i compartim l’experiència amb tots els que vulgueu gaudir d’un moment que… serà això: un moment sempre diferent que procurarem donar-vos el millor de nosaltres!

T’hi apuntes?

Empresa col·laboradora en la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual